Des de la meua ignorància jurídica hi ha coses que no entenc en el cas Noos i potser des d’aquesta ignorància em faig algunes preguntes i m’atrevisc a fer algunes afirmacions.
Segons entenc jo, un espavilat que forma part de la Família Reial, aprofitant-se d’aquesta circumstància, va fer negocis, presumptament, amb governs del Partit Popular de diferents llocs de l’Estat espanyol: Balears, País Valencià, Madrid, Ciutat de València, etc.
Aquests governs, del Partit Popular, feien negocis amb diners públics, és a dir, el que cada un de nosaltres, després de fer la nostra declaració de la renda, després de pagar l’IVA quan comprem qualsevol cosa, aportem per aconseguir una sèrie de serveis i infraestructures que ens revertisca en el nostre benestar.
Des de la meua ignorància, arribe a aquesta afirmació: hi ha una sèrie de responsables en tot això, els estafadors: Iñaqui Urdangarín, la seua dona, la Infanta Cristina; Diego Torres, soci del duc de Palma i la seua dona, a més hi ha una sèrie d’actors secundaris que els van ajudar a muntar el negoci, sempre presumptament. Després hi ha els estafats, és a dir, els que amb poca responsabilitat van donar diners públics a aquests estafadors, i aquí estan Jaume Matas, President del Govern Balear en aquells moments, Francisco Camps, president de la Generalitat, Rita Barberá, alcaldessa de València i el seu vicealcalde Alfonso Grau, i també Alberto Ruíz Gallardón, alcalde de Madrid i exministre de Justícia. A més hi ha una sèrie de càrrecs intermedis també involucrats: Luis Lobón, exsecretari autonòmic d’Events de la Generalitat Valenciana; Jorge Vela i José Manuel Aguilar, exdirectors generals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i Elisa Maldonado, exdirectora de gestió d’aquesta entitat. El president de Turismo Valencia Convention Bureau, Alfonso Grau, no té responsabilitats perquè és una entitat privada amb diners públics, però privada. Gran i sorprenent raonament.
Ara ve el que no entenc, i les meues elucubracions. Hi ha dos presidents de governs autonòmics ficats en l’embolic, un imputat, Jaume Matas, l’altre ni nomenat, Francisco Camps.
Hi ha dos alcaldes també involucrats: Alberto Ruíz Gallardón i Rita Barberá, cap dels dos imputats en el cas, i l’escut de Rita Barberá, Alfonso Grau, des imputat pel jutge Castro. Des del meu poca formació judicial, si els dos presidents es van deixar estafar pel mateix senyor, per què un està imputat i l’altre no? Hi ha dos alcaldes que també es van deixar enganyar pel Duc de Palma, cap dels dos imputat, és més, el segon de l’alcaldessa de València, que presideix l’organisme que regalà diners a la fundació Noos, també s’escapa de qualsevol responsabilitat. En canvi segueixen imputats càrrecs de confiança dels anteriorment desimputats o no acusats. ¿Això vol dir que feien i desfeien amb els nostres diners a la seua voluntat sense donar explicacions als responsables de l’administració elegits pels ciutadans i ciutadanes?
Entenc que els màxims responsables dels diners públics, Rita Barberà, Francisco Camps, Jaume Matas i Alberto Ruiz Gallardón tenen diferent consideració en el cas, uns són responsables, altres no. Un, Jaume Matas, està defenestrat i a la presó, un altre, Francisco Camps, només defenestrat, va ser jutjat pel cas dels vestits i absolt, altres com ell acusats del mateix delicte van ser culpables (Rafael Betoret i Victor Campos). No és la justícia igual per a tothom? Per què davant les mateixes responsabilitats, uns tenen un tracte i altres altre?
L’atenció mediàtica del cas Noos, se centra principalment en la germana del rei, no pot ser d’altra manera, la perpetuació de la monarquia requereix la seua imputació, cal salvaguardar la institució, caiga qui caiga, menys la institució, encara que siga la germana del rei. Els Borbons han demostrat al llarg de la història que si cal sacrificar algú, es fa i punt, tot per conservar el seu estatus. Amb això no vull dir que no haja de ser imputada la Infanta Cristina, però és curiós que davant la mateixa relació societàriaamb els seus respectius marits, una tinga unes responsabilitats i l’altra diferents, quan sense el seu prestigi real no hagués estat possible l’estafa.
Dissimulem, imputem a un condemnat, Jaume Matas, imputem a qui siga necessari per salvar alguna cosa posada en qüestió i sembla que inamovible, la Infanta Cristina. D’altra banda no imputem a altres que puguen fer caure als altres. I mentre els diners que els valencians i les valencianes vam posar a la seuacura, qui ho retorna?, els segons de l’escalafó nomenats pels responsables elegits per tots i totes?
És molt curiós que tant, Rita Barbera com Francisco Camps, sempre queden fora de qualsevol responsabilitat, i no són pocs els casos que els freguen, però en tots hi ha una estratègia o viarany judicial que els deixa fora: Noos, Gürtel, Cooperació, Fira València, Emarsa, i mentre els diners desviat i malgastat no es reintegra, els perjudicats sempre els mateixos, els ciutadans i ciutadanes que, encara que no tots, els van donar la seua confiança en unes eleccions. Aquests diners que no retorna, va en detriment de necessitats per a molta gent: dependents, malalts, educació, sanitat, etc. I precisament no anem sobrats d’això
Buidant el pap 