Per què la Ribera del Xúquer? Des de fa 6 anys visc a aquesta comarca, a Alberic, la meua parella és de L’Alcúdia i ma mare era de Llombai, no cal donar més explicacions, visc i convisc a la Ribera i el meu cor i el meu cos són riberencs, per tant crec que tinc l’obligació de fer algunes propostes per a la meua comarca, propostes a debat i en consonància amb les propostes per a tot el País Valencià.
Assut d’Antella
La Ribera del Xúquer ha estat oblidada durant aquests anys, sent una de les comarques més dinàmiques del País Valencià, només ha servit per al vergonyós experiment de privatitzar la sanitat, però les seues infraestructures, el seu paisatge i el seu potencial econòmic i humà ha estat menyspreat, sense oblidar el que es vol fer amb el riu que ens dóna nom, ho volen esquilmar i vendre a preu de saldo.
– TRANSPORTS I INFRAESTRUCTURES
– Increment dels trens del metro en la Ribera, implantació de la doble via, augmentar la freqüència dels trens
– Demanar la transferència de les rodalies de Renfe, amb la part pressupostaria corresponent i el finançament de les obres necessàries i molts anys reivindicades com el soterrament fins a Silla.
– Una vegada assumida la gestió de les rodalies de RENFE, realitzar la integració efectiva entre RENFE i FGV, tant en tarifes com en la possible connexió entre línies més enllà de la Ciutat de València, unió de les xarxes des de Pobla Llarga a Castelló de la Ribera, mitjançant un ramal de FGV. Això permetria l’estalvi de temps de viatge des de L’Alcúdia, Montortal, Massalavés, Alberic i Castelló de la Ribera cap a València, també suposaria la unió per metro amb Carcaixent, Alzira, Algemesí, etc.
Església de Sant Llorenç. Alberic
– Ampliació i millora de la carretera que uneix la A-7 amb el Vall dels Alcalans (CV-520), aquesta carretera amb molt de trànsit i que uneix la Mancomunitat Intermunicipal del Marquesat (Alfarb, Catadau i Llombai) amb la A-7 i que passa per nombroses
Castell d’Alèdua. Llombai
urbanitzacions no ha sigut reformada des de fa més de 40 anys, sent aquesta carretera la utilitzada pels habitants d’aquesta comarca per anar a la capital. El seu traçat no ha sigut modificat mai i és prou perillós.
– Replantejament de la CV-50 i la seua execució per a la millor comunicació des de la part de la subcomarca del Vall dels Alcalans (Montroi, Real, Montserrat) que utilitza l’antiga carretera a Torrent per anar a València, carretera amb moltes urbanitzacions i amb un traçat mai modificat, el que fa una de les carreteres més perilloses de la Ribera. La realització d’aquesta via suposaria traure el trànsit de l’Alcúdia i Carlet i una alternativa de comunicació més amb el cap i casal.
– Apertura de la carretera que corona la presa de Tous per a unir la Ribera amb la Canal de Navarrés.
– Supressió del tràfic pesat de la carretera que uneix Alberic amb Alzira (CV-550) i que passa pel mig de Benimuslem amb el risc que això suposa, hi ha alternativa no molt lluny per l’autovia CV50 que uneix l’Alcúdia i Alzira.
– Connexió de Carcaixent a l’autovia A-7 per les actuals CV-543 i CV-545 a Alberic, amb carretera de dos carrils per sentit.
– Construcció progressiva de carrils bici que unisquen tots els pobles de la Ribera, aprofitant camins rurals i en cas de fer falta construcció de plataformes separades en carreteres comarcals. La inversió pot ser prou econòmica, puix no més amb senyalística i marques horitzontals, i si calen mesures de seguretat per als ciclistes com espills i balles, es podrien comunicar tots els pobles de la Ribera per bicicleta, poden ser també un atractiu turístic que ficara un altre valor als camps de tarongers i caquis. El model a imitar poden ser Holanda
– Implantació d’un servei d’autobusos públics que unisquen tots els pobles de la Ribera amb l’Hospital d’Alzira, amb freqüències horàries en funció de les necessitats dels usuaris i no en funció de la rendibilitat econòmica del servici.
AGRICULTURA
– Estudi de creació de la Denominació d’Origen de Taronges i Mandarines de la Ribera del Xúquer, dins de la Indicació Geogràfica Protegida de Cítrics valencians.
– Potenciació de l’agricultura ecològica com a una modalitat amb més valor afegit i respectuosa amb el medi ambient.
MEDI AMBIENT
– Instauració gradual del sistema de recollida de fems Porta a Porta, amb la modalitat en envasos de venda per dipòsit, això permetria la paralització de la construcció del macroabocador de Guadassuar i no tindre que buscar-li alternativa.
– Homologació i autorització del bany amb totes les mesures de seguretat corresponents (qualitat de l’aigua, socorristes, indicacions, etc.) de les zones de bany a l’Assut d’Antella, l’Assut de Llombai al riu Magre, riu Xúquer a Sumacàrcer. Adequació per a pràctiques d’esports aquàtics del Pantà de Tous i condicionament amb zones de pic nic. La gent té dret a gaudir dels nostres rius en les mateixes condicions que es gaudeix de les platges i suposaria afegir el valor turístic i mediambiental als nostres rius
– Recuperació i millora del Parc Natural Municipal dels Ullals del Riu Verd (Benimodo), i recuperació del projecte de setembre 2008 sobre restauració de les seues riberes i aigües fins a la seua desembocadura al Xúquer.
– Fer valdre ambiental i turísticament els diferents parcs naturals municipals de la Ribera, (9 espais en total: EL Tello, Els Cerros, La Colaita en Llombai, Hort de Soriano-Font de la Parra en Carcaixent, La Murta i la Casella en Alzira, Les Fontanelles en Corbera, Les Salines en Manuel la Muntanya de Llaurí, i els esmentats Ullals del Riu Verd en Benimodo) i estudi de transformació de les microreserves de flora en parcs naturals municipals, (10 espais: Port de Tous en Alzira, Les Coves, El Castellet i La Lloma en Montserrat, La LLoma de Coca en Real, EL Puntal de Boj i el Barranc de Pertecates en Tous, Cap de Cullera i Muntanyeta dels Sants a Sueca).
Església de la Santa Creu. Llombai
– Creació de parc natural municipal del Barranc de la Falaguera en Alfarb amb pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO i amb gran riquesa botànica i paisatgística.
EDUCACIÓ
– Universalització de la xarxa pública de l’escolarització de 0 a 3 anys, i impuls a la creació d’escoletes municipals gratuïtes per a l’atenció a menors de 0 anys. Recuperació de les privatitzacions d’escoletes municipals fetes pel Partit Popular.
– Ampliació de la xarxa d’Instituts Públics amb horari nocturn per a batxillerat, que totes les comarques tinguen almenys un centre públic de batxillerat que impartisca docència en horari nocturn. A la Ribera Alta només estan autoritzats dos Instituts: l’IES José María Parra d’Alzira i l’IES Eduardo Primo Marques de Carlet, que estiguen autoritzats no vol dir que s’impartisca, tal vegada les condicions de ràtio són molt elevades. A la Ribera Baixa no hi ha cap IES autoritzat., Això suposa obligar als interessats a grans desplaçaments o estudiar el Batxillerat a distància.
– Ampliació de la xarxa d’Instituts Públics amb horari nocturn per a Cicles Formatius, ampliació de l’oferta de cicles i que almenys un centre per comarca l’impartisca en horari nocturn. Aquí la necessitat és més important, només 6 centres a les comarques de la circumscripció de València imparteixen cicles en horari nocturn i només en quatre famílies professionals. Tant la Ribera Alta com la Baixa manquen de centres que tinguen aquest horari. Rendibilitzar els centres públics, la necessitat de noves qualificacions professionals per part persones a l’atur i amb obligacions familiars, el necessari trasllat a altres poblacions per poder estudiar o la incompatibilitat d’horari amb els pocs que tenen feina fan necessari aquesta modalitat d’estudis.
– Eliminació de tots els barracons que hi ha encara als col·legis i instituts de la Ribera.
– Ampliació de col·legis i construcció de nous on les necessitats d’escolarització pública ho reclamen. No suplir de cap manera aquestes necessitats amb concerts amb centres privats.
– Creació d’una xarxa comarcal d’escoles d’oficis tradicionals, com una possibilitat més de reconversió dels treballadors en l’atur en noves qualificacions. Aquesta possibilitat formativa a més de recuperar oficis en perill de desaparició, contribuiria a la nova orientació que ha de tindre el sector de la construcció després de la bombolla immobiliària que no es altre que la rehabilitació.
PATRIMONI HISTÒRIC I ARTÍSTIC
– Declaració de la Séquia Reial del Xúquer com a Ben d’Interés Cultural. Incloses totes les séquies que d’ella ixen i l’Assut d’Antella amb la casa de les Comportes i la Casa del Rei a Antella. Això implicaria donar a conéixer el seu valor històric, de vertebració del territori i aconseguir la seua estima per part dels usuaris tant llauradors com veïns.
La Nòria. L’Alcúdia
– Catalogació i possibilitat d’incoació d’expedient de BIC o BRL de les alqueries de la Ribera, per eixample la Casa dels Frares i moltes altres que estan caiguen i fent desaparéixer la memòria històrica i identitària de la Ribera.
– Instar als ajuntaments de la Ribera a incoar expedients com a béns de rellevància local dels immobles històrics i artístics que tinguen un valor històric o artístic. Es podria incloure en aquestes incoacions el que queda dels centres històrics dels nostres pobles, trames urbanes, cases de més de 100 anys, espais monumentals, etc.
Entre altres edificis: Antic Ajuntament, Llotja (Alberic),Ajuntament, Llavador públic, Venta del Baró (Alcàntera del Xúquer), Capella de la Troballa (Algemesí), Torres de Luengo i del Borrero, L’església Parroquial, Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana (Alginet), Teatre Municipal i edificis modernistes plaça Constitució (Alzira), Casa del Rei i Casa de los Comportes possible BIC com a conjunt de la SRX (Antella), Ermita del Roser (Beneixida),
Palau dels Falcó, Poblat romà, Soterranis medievals, Mercat Municipal, Llavador Municipal, Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats (Benifaió), Torre de Carcaixent o Cova de les Meravelles, Magatzem de la Ribera, Casa Consistorial, Palau de la Marquesa de Montortal (Carcaixent), Barri de Sant Roc (Càrcer), Parc Escolar del col·legi Juan Vicente Mora, Residència La Llum, antic hospital; Els Pinets, Mercat Municipal, Teatre Giner, Teatre del Siglo (Carlet). Cases nobiliaris (Cotes), Caseta del Canó, possible BIC com a conjunt del SRX (Guadassuar), La Sénia, La Mota, Casa de la Solera, Corral de Rafel, Casa San Mario, Casa La Isla, Hort de Manús, Saló Artístic de la Cooperativa CANSO (L’Alcúdia), Vila romana de Cornelius (BIC), Capella dels Sants (L’ Ènova), Creu de Terme, Magatzem de Ballester, Mercat Municipal, Pont romà de l’Ase, Necròpoli i restes Castell de Termes (La Pobla Llarga), Ermita de Sant Antoni (Llombai), Paret del Moro a Les Salines (Manuel), Església de la Puríssima, Castell (Sallent de Xàtiva), Casa del Marqués (Sant Joanet), Palau dels comptes d’Orgaz (Sumacàrcer), Celler Baronia de Torís, Safareig (Torís). Mercat Municipal, El Fort, Ermita de Santa Marta, Calvari (Cullera) La Granja, La Casota, Molí de Monsalvà (Polinyà del Xúquer), Molí de Fora, Pont de Ferro (Riola), Ermita del Romani, Mercat Municipal (Sollana), Ajuntament i Cases de Santa Maria, Ateneu Suecà del Socors, Casa del Marqués de Murquiz, Mercat Municipal, Cases modernistes, del carrer Sant Josep, núm. 8, 10 i 12. (Sueca).
– Restauració urgent de Béns d’Interés Cultural, com el castell de Corbera i el Recinte Emmurallat de Berfull a Rafelguaraf.
– Inversions efectives per a la rehabilitació, restauració i reconstrucció, si cal, amb les normes de la Carta d’Atenes de BICs i BRLs de la Ribera.
Buidant el pap 