COMARCALITZACIÓ I SUPRESSIÓ DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS.

Com tots sabem des de la Batalla d’Almansa en 1707, el nostre regne és obligat a assimilar les lleis castellanes i perd la seva identitat pròpia en benefici d’una identitat estrangera, vam ser vençuts en aquesta batalla successòria i des de llavors som un territori vençut.

Etimològicament la paraula província, ve del llatí, depenent d’autors té dos possibles orígens: els romans quan sortien a conquerir terres veïnes deien Pro-vincere, abans de vèncer, un cop el territori era vençut quedava com a província. Altres autors consideren que ve d’un vell terme de dret públic que significa càrrec vinculat a un magistrat que actua fent les vegades de l’Estat o representant al territori davant l’Estat, el terme pro “en lloc de” el que fa les vegades d’una autoritat . El terme vinc, es pot relacionar amb vincire (lligar,  subjectar). Posteriorment el territori prendre el nom del càrrec que el governava. A la segona interpretació, seria el càrrec que fa les funcions del qual lliga o subjecta.

En ambdues interpretacions etimològiques, la província, ve a significar territori vençut o lligat, cap de les dues és molt encoratjadora. L’antic Regne de València va passar a ser una província de Castella i posteriorment en 1833 va ser trossejat en tres per Cea Bermudez, les que hui coneixem com les tres províncies en què està dividit el País Valencià.

La paraula país, també ve del llatí i va arribar fins a nosaltres a través del francès, pays, del llatí tardà page, habitant d’un pagus (poble). Resumint país significa lloc on habiten els paisans, la gent que habita un territori amb característiques comunes, bé naturals, culturals o polítiques.

En la mal anomenada transició democràtica determinats sectors espanyolistes van voler donar al terme país una sèrie de connotacions negatives de subjugació a altres territoris, substituint el nom per una denominació purament administrativa Comunitat, conscient o inconscientment van obviar que la província si té aquestes connotacions negatives que argumentaven, en canvi la província segueix estant en la nostra legislació.

Finalment comarca, ve del terme germànic marka (senyal, límit), és a dir un territori que està al costat de la frontera, és un terme purament geogràfic i útil.

El País Valencià és molt heterogeni, la història ens uneix i tenim una sèrie de trets que ens particularitzen com a valencians i valencianes, no obstant la diversitat fa que tinguem bastants diferències: orogràfiques, climatològiques, lingüístiques, etc. En canvi les diferents comarques que tradicionalment componen la nostra terra són més homogènies en tots els sentits, això fa més fàcil gestionar racionalment la gestió pública fent-la més eficaç i més econòmica. Els interessos dels habitants de cada comarca són comuns i poden ser diferents als de la comarca del costat. Les comarques són un factor d’unitat dins de la diversitat del nostre país.

Des del plantejament que fa Andrés Boix en el seu assaig Una nova planta per als valencians, de la Fundació Nexe, llance una proposta a debat per a, d’acord al nostre Estatut canviar l’administració més propera als ciutadans amb la intenció de fer-la més eficaç, propera als seus interessos i més econòmica.

El nou Estatut en els seus articles 65 i 66 tenen previst noves lleis per replantejar l’administració pública de la Generalitat Valenciana, sent el més significatiu pel que fa a comarcalització l’article 65:

 

article 65

 

1. Una llei de Les Corts, en el marc de la legislació de l’Estat, que haurà de ser aprovada per majoria de dos terços, podrà determinar la divisió comarcal, després de ser consultades les entitats locals afectades.
2. Les Comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l’agrupació de municipis per a la prestació de serveis i gestió d’assumptes comuns.
3. Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per Llei de Les Corts aprovada també per majoria de dos terços, després de ser consultades les entitats locals afectades.

 

La proposta a debat pel que fa a punts bàsics consistiria a (Evidentment el desenvolupament de la llei comportaria més detall):

• D’acord amb la Constitució de 1978 en el seu article 87.2 es plantejarà l’alteració dels límits provincials per constituir una sola província, denominada País Valencià, de les actuals províncies d’Alacant, Castelló i València. Això portaria a tindre la mateixa consideració que les CC.AA. uniprovincials.
• Una llei de comarcalització, establint com a base les comarques històricament acceptades, sense perjudici que cada municipi vulga integrar-se en una comarca o una altra segons els seus interessos, econòmics o estratègics. (art. 65 punt 1) Aquestes comarques en principi coincidirien amb la Demarcacions Territorials homòlogues (DTH) realitzades en 1988 per la Conselleria d’Administracions Públiques, és a dir 35 comarques: l’Alacantí, L’Alcalatén, l’Alcoià, L ‘Alt Maestrat, Alto Millares, l’Alt Palància, l’Alt Vinalopó, el Baix Maestrat, el Baix Segura, el Baix Vinalopó, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Canal de Navarrés, El Comtat, La Costera, Hoya de Buñol, l’Horta Nord, l’Horta Sud, l’Horta Oest, Ciutat de València, Marina Alta, Marina Baixa, Plana Alta, Plana Baixa, Plana de Utiel, Els Ports, Rincón de Ademúz, Ribera Alta, Ribera Baixa, la Safor, Los Serranos , Vall d’Albaida, Valle de Cofrentes, Valls del Vinalopó i Vinalopó Mitjà.
• S’hauria de presentar un projecte de llei de divisió del territori d’aquesta nova província única en regions, agrupant les comarques d’acord a la seva realitat geogràfica, social, econòmica i històrica per a la descentralització i desconcentració dels serveis de la Generalitat a fi de garantir que el procés d’unificació provincial no comporte concentració territorial de serveis i s’allunye els centres administratius dels ciutadans. Aquestes regions podrien ser: Comarques del Nord: l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, Plana Alta, Plana Baixa i Els Ports. Comarques de l’Interior: Alto Millares, Alt Palància, Hoya de Buñol, Plana de Utiel, Valle de Cofrentes, Rincón de Ademúz, Los Serranos. Comarques del Túria-Xúquer: l’Horta Oest, l’Horta Sud, l’Horta Nord, Camp del Túria, Camp de Morvedre, la Ribera Baixa i Ribera Alta. Comarques Centrals: la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina Alta, Marina Baixa, El Comtat, l’Alcoià i la Canal de Navarrés. Comarques del Sud: l’Alt Vinalopó, L’Vinalopó Mitjà, L’Baix Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Segura o Vega Baixa. Ciutat de València, districte cap i casal.
• Cessió de les competències de les tres diputacions provincials a la Generalitat i les comarques, en funció del contingut competencial.
• Establiment de Consells Comarcals a cada comarca, compostos per regidors dels municipis integrats a la comarca. Com ens locals es configurarà amb un òrgan col·legial, el ple, i un òrgan unipersonal, el President. El ple del consell comarcal estarà format, tal com correspon a un ens de segon grau, pels regidors dels ajuntaments que la componen. La designació dels consellers comarcals es farà per un sistema basat en la Llei D’Hont (mentre està no canvie) aplicant una fórmula mixta tenint en compte tant els vots obtinguts per la candidatura com el nombre de regidors. El ple del Consell escull al president, el qual té les atribucions representatives inherents al càrrec i les de supervisió de l’administració, dels serveis i del personal. Cada comarca tindrà un gerent, es tracta d’un professional que té plena dedicació en l’execució de les tasques de govern i administració comarcal, seria un lloc de l’Administració de la Generalitat amb funcions similars a les de Secretari de Ajuntament.
• En cap cas, ni els consellers comarcals, ni el president deurien tindre remuneracions per ocupar-se de tals menesters, únicament els que tinguen en els seus respectius ajuntaments.
• Futura desaparició de les diputacions provincials i dels diputats provincials i tots els càrrecs polítics en no tenir competències funcionals.
• Competències de les comarques:

o Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis.

o Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.

o Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de la seva població, no estan obligats a prestar-los.

o Cooperar amb els municipis en l’establimentde nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.

o Establir i coordinar, amb l’informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d’àmbit supramunicipal.

o En tot cas, la comarca ha d’exercir les funcions d’assistència i cooperació que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d’habitants com a la situació geogràfica oa llur tipologia segons l’activitat econòmica predominant .

• Competències que passarien a la Generalitat:

o Carreteres supracomarcals.

o Cultura

o Educació

o Benestar Social.

o Sanitat

o Medi Ambient

o Cooperació Internacional.

 

• Assimilació amb tots els drets dels funcionaris provincials per les comarques o per la Generalitat segons les competències a què directament estiguin relacionats

• El nombre de consellers comarcals a cada comarca vindrà determinat per la població, i sempre serà senar. La comarca de la Ciutat de València no tindrà consell comarcal, ja que la seva funció la pot desenvolupar el propi Ajuntament.