SOM GENT, SOM COMPROMÍS

Si, som Compromís, no som Podemos, no som el PSOE, no som ni el contrincant ni l’enemic, però es compta menys amb nosaltres que amb els anomenats, i de vegades se’ns tracta pitjor que al contrincant, i cal tenir en compte que per arribar a parlar de tu a tu amb ells, primer es va necessitar el nostre suport.

Podíem haver sigut únicament simpatitzants, però anàrem més enllà, ens vam fer de Compromís, som Compromís. En alguns partits es compta amb els simpatitzants i no són tecnologia punta política, i Compromís que ho és, ni amb els afiliats volen comptar alguns.

Les nostres queixes no són per tindre una parcel·la de poder, potser als quals les dirigim si tenen aquest problema, nosaltres no volem poder, volem participar, només, i en les mateixes condicions que els altres companys de la coalició, amb els mateixos drets, també amb les mateixes obligacions i per descomptat amb les mateixes oportunitats.

Som gent que militem en Compromís, no som independents, som de Compromís, som independents del Bloc, independents d’Iniciativa, independents dels Verds-Equo, però no som independents de Compromís, paguem una quota de militància o l’eufemisme de donatiu d’adhesió. Per això ens fem dir democràticament gent de Compromís, perquè som gent, perquè som Compromís.  No és agradable que hi haja companys de coalició que vulguen imitar amb el nostre nom el que va fer la dreta amb el nom de la nostra terra a l’Estatut de Benicàssim, que va sortir cap a Madrid País Valencià i va tornar Comunitat, saltant-se l’opinió dels interessats. Som Gent de Compromís no adherits com a vulgar enganxina,  ni volem que se’ns conega per l’única tasca que darrerament ens encarrega la coalició: adherir cartells.

Som el millor que li ha passat a Compromís, som gent de molt diversa procedència, de mentalitats molt diferents, sense altra obediència que Compromís i la nostra terra, el nostre logo mostra els matisos de pensaments en els colors del puzle de la careta de Compromís. No som un corrent, som el llac on totes les accions de tots els nostres càrrecs públics són ressaltades i aplaudides sense importar de quina part és aquest càrrec públic, però ara també volem opinar sobre elles, per millorar-les, sens dubte.

Hem intentat durant molt de temps ser escoltats en les nostres reivindicacions sense èxit, hem procurat ser lleials pel bé de la coalició, no fer soroll pel bé de Compromís, sense que el problema transcendís. Tot i així se’ns acusa del contrari. Ara sí que ha transcendit i potser fa temps que hauria d’haver-ho fet.

Únicament volem participar, ajudar, col·laborar en la gran tasca que s’està fent a la Generalitat, en les diputacions, en ciutats i pobles. Participar, és opinar lliurement, participar és consultar als militants sense altra limitació que un vot un militant, i som militants, som Compromís. Participar no és només enganxar cartells o estar en les meses electorals.

I per poder participar ens hem d’organitzar, i estem organitzats de la manera més democràtica que és possible, mitjançant assemblees on cada persona és important, on cada persona acudeix si ho desitja o pot. Voler desautoritzar les nostres assemblees perquè hi ha gent que no acudeix a elles, demostra tenir poca cultura progressista, recordem aquest mateix argument, donat per la dreta, dient que la gent que no surt a les manifestacions són una majoria silenciosa que cal respectar i tenir en compte. Argument fal·laç que desmunta fins al qui ho diu en el seu propi funcionament. Si algú conscientment no vol acudir a les assemblees perquè no es considera obligat ni representat per ningú, no s’entén que a canvi es deixe representar per una de les parts del tot, potser no és tan independent d’alguna de les parts i aquest és el problema.

Des de Compromís ens omplim la boca de mestissatges, de transparència i de participació, posem-ho a la pràctica entre nosaltres. Barregem gent en les decisions de totes les conselleries, siguem transparents amb tots els militants i donem possibilitat de participar a totes i tots els que vulguen fer-ho.

Som Compromís, som el visc de Compromís, som el groc de la Senyera, som l’aigua neta dels consensos, som el millor que li ha passat a Compromís i som la seua força present i futura. Som també ous per trencar per a fer la truita de Compromís.

Compromís és el millor que li ha passat al País Valencià, no ho espatllem i els donem aquesta satisfacció als enemics seculars de terra.

 

Vicent Josep Garcia Cervera

Gent de Compromís.

M’AGRADEN LES FALLES I…. NO M’AGRADEN

Ahir vaig estar a València per gaudir de les falles, sempre m’han agradat i això sempre ha suposat certa controvèrsia en els meus Rogles d’amics, «com tu d’esquerres i nacionalista defensa les falles»? Sempre he defensat que les falles, com altres manifestacions festeres del País Valencià, ens identifiquen com a poble i no podem consentir que queden en mans d’espanyolistes rancis, que és el que hem fet fins ara. Aquests botiflers si tenen clar el que volen dir les falles, per això s’han preocupat de controlar i domesticar-les a la seua mida.

M’agraden els monuments fallers, per la seua estètica, de vegades molt barroca, altres més avantguardista, però aquest mateix tipus de barroquisme quan el veiem en altres llocs del món ho admirem i reverenciem. No m’agraden les comissions que el seu únic objectiu és la borratxera i el monument és l’excusa per poder fer-ho al carrer, invertint el mínim en la falla. M’agraden els bunyols de carabassa que feien els bars de sempre, que posaven un petit lloc a la porta i els feien amb cura i a la manera tradicional, no m’agrada la invasió de xurreries madrilenyes que envaeixen la ciutat amb el seu pestilent oli recremat. M’agrada l’ofrena, des del punt de vita estètic, la bellesa de les nostres indumentàries és insuperable, i ara més que els homes ja han desterrat el vestit de panderola franquista. No m’agrada la marcialitat i excessiu ordre de la desfilada, no m’agrada la bandera d’Espanya que per obligació han de portar les falleres majors. M’agrada que la ciutat siga totalment de vianants des de les grans vies cap a dins, es pot anar caminant a tot arreu o amb bicicleta. No m’agrada la improvisació en els talls de carrers, sense cap control, quan tots els anys és la mateixa situació i es podria regular. M’agraden les revetlles obertes a tothom, on veïns i forasters poden gaudir. No m’agraden les carpes, on l’únic que fan és aïllar el veí del gaudi però no del soroll i les molèsties, fent el carrer un vedat privat per a lluïment dels capitostos de la falla, carpes si, però com a Sevilla a la Fira d’Abril, totes juntes i en un lloc apartat de llocs habitats.

No m’agrada veure a Rita al balcó llevant-li el protagonisme a les falleres, fora els polítics de la festa, el seu únic protagonisme acaba quan la donen l’autoritat festiva i les claus de ciutat a la Cridà, si pot ser sobris. M’agradaria que la dona tingués un altre protagonisme diferent de la festa, ja hi ha dones presidentes, potser falten fallers majors i a poder ser sense bandes militars que els creuen el cos. No m’agrada que la ciutat s’ompli de bars ambulants en clara competència als fixos, es dóna el cas que aquests últims han de recollir terrasses davant aglomeracions de públic, i els primers ocupen aquest espai impedint el fluid pas de la gent (carrers de Russafa il·luminades) . No m’agraden les falles d’especial que posen tota mena de distància i parapets per no poder veure la falla si no pagues per entrar al rogle. I a sobre fan servir aquest rogle de la falla com a aparador publicitari sense passar per caixa.

M’agrada la pólvora, aquesta olor és embriagadora. No m’agrada que es puguen tirar petards fora de zones acotades i en qualsevol horari.

M’agraden les mascletades i els castells de focs artificials, no m’agrada que als pirotècnics no els donen al·licients per participar amb dignitat, tal vegada es podrien descentralitzar per barris.

M’agradaria gaudir en falles del nostre folklore i reivindicar les diferents mostres de tot el País al Cap i Casal. M’agradaria que se’ls donés el protagonisme que mereixen als milers de músics de tot el País que estan en falles i m’agradaria que els homenatges a determinats compositors s’ampliés a la resta, tot i que no ofrenen noves glòries a Espanya.

I finalment m’agradaria que tothom gaudesca de la festa, o no Traslladant la cremà al tercer dilluns de març s’aconseguiria que molts fallers conciliaran el seu treball amb els actes fallers, que els que no volen festa puguen gaudir d’un pont festiu que els permetés abandonar la ciutat, que els que no poden abandonar la ciutat no hagen de compaginar les molèsties de la festa amb les seues hores de descans per haver d’anar a treballar, i finalment suposaria una major afluència turística, que beneficiaria l’economia de la ciutat i el País. Parlar de tradició d’una festa que és molt més jove que la que era la gran festa de la ciutat, el Corpus, i aquesta sí que va ser traslladada a diumenge obviant la tradició, per no parlar de la celebració de la patrona de la ciutat, sempre el segon diumenge de maig. No m’agrada que qui decidisca aquest canvi siguen únicament els fallers, un percentatge mínim dels habitants de la ciutat i en detriment de la majoria, quan les implicacions del canvi ens afecta a tots i totes.

Falla municipal 2015

Falla Na Jordana 2015 Premi 9 Secció Especial?

Falla Mestre Gozalbo-Comte d’Altea 1er Premi Secció 1ªA

Falla Blanquereis. Homentge a les dones amb càncer de mama.

Falla Cuba-Literat Azorin
Premi 8 Secció Especial?

Falla Plaça del Pilar. Primer Premi Secció Especial 2015

AGRAÏT I ORGULLÓS DE COMPROMÍS

Em sent molt orgullós de formar part d’aquests 162 homes i dones que han fet el pas per formar part de les llistes per a les Corts Valencianes i per als ajuntaments d’Alacant, València, Castelló i Elx. A aquest grup s’uniran pròximament centenars que ompliran les regidories de tots els altres pobles i ciutats al llarg del País Valencià.

Em sent orgullós de participar en aquest procés juntament amb tots aquests companys i companyes amb un únic objectiu, canviar les polítiques i fer-les més properes als problemes reals que té la gent que viu a casa nostra. Per a això, tots tenim clar que cal eixir del malson que ha durat massa temps, malson que ha portat a terme el Partit Popular i que ha fet que estiguem al mapa, però en un mapa d’empastres, un mapa de corrupteles i un mapa de desgràcies per a molts dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Sóc conscient de la validesa de tots els precandidats i precandidates, el que comportarà unes llistes electorals de gent molt diversa i preparada per aconseguir que els valencians i valencianes donen la seua confiança i sobretot, estic segur que no defraudaran.

Siguem uns o altres els escollits, la posició que ocupem en les llistes, o els que puguem quedar fora, tots treballarem perquè Compromís siga la primera força política que, d’una punyetera vegada, faça del nostre País Valencià una terra digna per viure i treballar per tots i totes les persones honrades i que, únicament, s’hagen d’anar fora els mediocres que ens han arruïnat i venut al millor postor i que no marxe, la nostra joventut, el nostre futur.
Vull donar les gràcies a Compromís que m’està donant l’oportunitat de participar en el procés més democràtic i participatiu que s’ha fet mai. Donar les gràcies per no haver-hi d’ensabonar a ningú poderós per poder formar part d’un projecte il•lusionant, donar les gràcies per exigir únicament treball i experiència en qualsevol camp per poder contribuir al canvi que tant necessita la nostra societat.
Tots som conscients que la tasca va ser complicada, que el PP ens ha deixat sense teixit productiu, sense entitats financeres pròpies, sense la nostra pròpia televisió, ens han degradat la nostra sanitat i educació pública, el nostre benestar,  i segur que quan obrim els calaixos i aixequem les catifes ens trobarem amb sorpreses desagradables, però amb transparència, honradesa i esforç aconseguirem revertir la situació, sobretot perquè la gent que hi ha convoiada en el projecte Compromís té trellat i il•lusió per dur-lo a bon port.
Vull seguir en el procés, i estar entre els 44 que a les Comarques Centrals hem fet el pas i sotmetre’m a la voluntat dels que participaran en la selecció dels millors per estar a Les Corts, per a això, tinc que recollir els avals necessaris, necessite que companys i companyes de Compromís dipositen en mi la confiança per participar, els electors de primàries em posaran en el lloc que creguen convenient per treballar amb força per al canvi, aquest lloc pot ser dins o fora de la llista, però el que ningú podrà impedir és que el meu treball serà per ajudar a l’èxit de Compromís i del País Valencià.

CANDIDAT A PRIMÀRIES PER A LA LLISTA DE DIPUTATS A LES CORTS VALENCIANES

Em diuen Vicent Josep Garcia Cervera i tinc intenció de presentar la meua candidatura a les primàries per a la llista de diputats per a les Corts Valencianes a les Comarques Centrals (circumscripció de València).

Forme part de Gent de Compromís i la meua tasca dins de Compromís s’ha centrat sobretot a fer més gran el Col•lectiu de Compromís per Alberic, i sembla que no ens està anant malament.

No sóc un polític professional, tot i que sempre m’ha agradat la política des de fora. Després de veure a on ens han portat els més de 20 anys de desgovern del PP, i en què nivell han deixat la nostra dignitat, vaig veure el moment de passar a l’acció en la formació que respon a les meues inquietuds: Compromís, una altra forma de fer política més transparent, més participativa i que ha aconseguit il·lusionar-me des del valencianisme progressista, l’esquerra moderna i l’ecologisme polític per a il·lusionar a més gent i aconseguir el canvi que necessita la nostra terra.

Fins ara he estat treballant a la base, en fer gran un projecte local, i no pense abandonar aquesta tasca. Potser per això i per les meues obligacions laborals no he pogut exercir responsabilitats orgàniques dins de Compromís, per tant no sóc molt conegut entre els meus companys i companyes.

La raó de presentar-me, no és altra que poder posar el meu granet de sorra en canviar aquest País tan destrossat; capacitat i il•lusió no em falten i vull ser part activa del canvi que es produirà el 24 de maig.

Vull un País on la gent que hi viu puga tenir una sanitat pública i gratuïta per a tothom, un País on els nostres xiquets i xiquetes puguen anar a una escola infantil pública i gratuïta des de menuts, un País on els xiquets i xiquetes estudien en col•legis públics sense barracons i sense massificació, on se’ls s’atenga en la seua diversitat, on quan acaben els seus estudis obligatoris puguen anar a universitats públiques per la seua validesa i no pel seu bressol. Un País, en el qual una vegada acabada la seua formació universitària o professional, puguen exercir aquí, que no necessiten anar-se’n fora per poder progressar.

Vull un País que investigue i innove, que siga un referent en economia sostenible respectuosa amb el medi ambient i amb el paisatge. Un País que siga destí d’un turisme de qualitat, on la gent que ens visita se senta bé i vulga tornar. Un País que mostre orgullós el seu patrimoni cultural material i immaterial, que conserve i alhora reconvertisca les seues tradicions populars. Un País que se senta bé amb la seua història com a poble, sense manipulacions estranyes.

Vull un País on els que s’estimen puguen estimar a qui vulguen i on vulguen. Un País on els més desafavorits tinguen garantits uns mínims vitals, on la gent puga viure en cases dignes sense que ningú els puga fer fora d’elles sota cap concepte.

Vull un País on el valencià siga una llengua per a l’estudi, per a la investigació, per la justícia, per la quotidianitat. Un País en el qual puguem formar-nos, informar-nos i divertir-nos en la nostra llengua per mitjà d’una televisió pública de qualitat, un País que puga gaudir de totes les televisions i ràdios en la nostra llengua, siguen d’on siguen, i en les mateixes condicions que gaudim de les televisions d’altres llengües.

Vull un País on els llauradors recuperen la seua dignitat perduda, que tornen a ser el referent europeu que sempre van ser. Un País que siga conegut al món no per saraus improductius, sinó per productes de qualitat i punters, pels seus paisatges conservats i respectats. Un País que isca als informatius perquè ha descobert un tractament per al càncer i no pel càncer de la corrupció, en fi, un País en què tots ens sentim dignes de viure-hi, i que no hàgem d’explicar quan eixim fora, que no tots som corruptes.

Sóc conscient que aquesta tasca és difícil; però no impossible. Comptem amb gent treballadora i emprenedora com els valencians i valencianes, com s’ha demostrat al llarg de la història, i sobretot això serà molt més fàcil amb polítics que estimen el País i la seua gent, que confia en aquesta gent i que tenen capacitat per il•lusionar, i aquests polítics no són altres que els que Compromís presentarà, després d’un procés democràtic i obert a tots els valencians i valencianes que vulguen participar.

Després de prendre aquesta decisió em ve a la ment el que diu el gran poeta Vicent Andrés Estellés en el seu poema Assumiràs la veu d’un poble:
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vull un País com el que vols tu